Un llibre excepcional sobre Israel
Manuel Cuyàs: Joan B. Culla, contra «el maniqueisme» del conflicte entre Israel i els palestins
L’historiador publica «Israel, el somni i la tragèdia» per plantejar-ne tota la complexitat
El Punt, 05/10/2004.
El llibre de Joan B. Culla —llibre d’història d’un historiador— es titula Israel, el somni i la tragèdia i l’ha publicat l’editorial La Campana en la col·lecció “Obertures”, que dirigeix Salvador Cardús. Tres «heterodoxos» o navegants a la contra del pensament dominant pel preu d’un: Culla, Cardús i La Campana. El volum té sis-centes pàgines amb les anotacions necessàries i una bibliografia molt extensa, i, segons el seu autor, va «contra el maniqueisme» imperant quan s’analitza el conflicte israelianopalestí i demostra que en aquest conflicte hi ha, entre el blanc i el negre, la més gran concentració de grisos imaginable.
El llibre va tan «a la contra» que Joan B. Culla confessa haver-lo escrit en el transcurs d’un «any sabàtic» obtingut pels seus vint-i-cinc anys seguits com a professor de la Universitat Autònoma de Barcelona. Un llibre sobre Israel i el poble jueu escrit en «sàbat» té unes segones intencions no buscades que de totes maneres li van molt bé, si es tracta de trobar raons també als pobles enfrontats amb Israel que lloen Déu els divendres.
Culla confessa haver concebut, pensat i escrit el llibre per al públic català i —quan l’hi tradueixin— per a l’espanyol. Els dos pobles d’Europa, segons l’historiador, que tenen un desconeixement més gran sobre el conflicte i els seus orígens. Que hi hagi desconeixement no vol dir que no hi hagi partits presos i ara l’opinió pública majoritària es decanta per la causa palestina quan —almenys a Catalunya— fa uns anys era exactament a l’inrevés i el país digne d’admiració era Israel.
Del llibre es desprèn que en el conflicte no hi ha blancs ni negres i que la complexitat és enorme. «El meu libre no és de tesi —diu l’autor— però si n’amagués alguna seria aquesta: la idea de la complexitat.» Tanta, que, segons Culla, es feia necessari un llibre pròpiament d’història que es remuntés a l’origen no ja de la guerra actual sinó dels pobles jueu i del palestí, amb una incidència especial —lògica tractant-se de Culla— en el primer.
«No ens trobem davant un western, va afirmar ahir l’historiador en el transcurs d’una presentació a la premsa que va ser una autèntica conferència i que fa preveure unes presentacions públiques plenes d’interès, de color i de polèmica.
Culla, fidel al seu estil, desfà tòpics: l’Estat d’Israel, que no va fer fins tard el paper de «sentinella» dels Estats Units d’Amèrica a l’Orient que ara se li atribueix, no hauria estat possible sense la Unió Soviètica de Stalin ni hauria sobreviscut als primers anys sense el suport armamentístic de França. El sionisme, per altra banda, és «fill d’Europa», afirmació que dóna títol a un dels capítols del llibre.
A la pregunta de si és possible que els pobles israelià i palestí puguin viure un dia en pau va contestar que tot i no ser un endeví, també pot ser possible que visquin en una llarguíssima tensió atesa la capacitat dels homes d’adaptar-se i arribar a fer vida normal en les situacions més dramàtiques. També va incidir en el fet que un conflicte que passa en un lloc tan reduït del món pugui tenir una transcendència tan gran que sobrepassa informativament tragèdies tan grans com les que passen o han passat al Congo i al Sudan i que fan per això mateix més necessàries les anàlisis.
La castellanització de l’opinió pública catalana
Salvador Cardús, direcció de la polèmica i «políticament incorrecta» col·lecció “Obertures” de La Campana va advertir durant la presentació del llibre de Culla que diria «unes coses lletges».
Després de constatar que fins fa 30 o 35 anys l’opinió majoritària a Catalunya era proisraeliana i que ara s’ha produït una «inversió total» fins fer del «terrorsita Arafat» una víctima i d’Israel el botxí, va concloure que aquesta opinió pública s’ha castellanitzat, ja que Espanya sempre ha estat a favor del poble àrab, al contrari dels catalans, que antigament havien vist concomitàncies entre Israel i Catalunya.
De totes maneres, Cardús —en concordància amb el llibre que presentava— també va reconèixer que aquell Israel dels kibbutz havia estat excessivament idealitzada. Abans de Salvador Cardús i de Joan B. Culla, Isabel Martí, directora de La Campana, va afirmar que l’editorial tenia la voluntat de «ser social» i, els llibres que publica, «la intenció d’ajudar la societat a pensar, a madurar i a ser autònoma».
* * *
Josep M. Soria: El trágico sueño de Israel.
Culla narra la historia desde el sionismo hasta el conflicto de Palestina
La Vanguardia, 05/10/2004.
Joan B. Culla, profesor e historiador, acaba de publicar Israel, el somni i la tragèdia. Del sionisme al conflicte de Palestina(Edicions La Campana), una síntesis de más de 600 páginas sobre una historia “muy compleja” que ha sido “una pasión adolescente, cuando empecé a interesarme por Israel y a leer libros y recoger artículos”. Una pasión que siguió ejerciendo hasta que su universidad, la UAB, le encargó un curso de doctorado sobre la historia del sionismo y de Israel. “Sistematicé y ordené mis conocimientos y, aprovechando un año sabático, escribí este libro”. Una rara avis en la edición española y catalana, que no es un libro de encargo.
Las razones por las que hay tan poca bibliografía escrita en España sobre Oriente Próximo, cuando en otras lenguas “es inabarcable”, radica según Culla en que “no hay en España una experiencia colonial en la región, ni ha habido tradición orientalista ni comunidades judías significativas y no ha habido tampoco trauma por el Holocausto”.
Joan B. Culla cree que en España hay mucha ignorancia sobre el conflicto israelo-palestino, que se funda sobre prejuicios y clichés, a pesar del interés que desvela la cuestión. “Se zanjan opiniones con el mito de David contra Goliat o de un Israel monolítico” cuando la realidad es complejísima; en ella conviven “ciudadanos árabes con sionistas religiosos y religiosos antisionistas, laboristas halcones y palomas, pacifistas radicales y laicistas también radicales, la derecha más dura, los rusos,los etíopes”. Cada uno de estos grupos tiene una concepción del estado israelí diferente y las consecuencias de todo ello van “desde la crisis de los kibbutz (con mano de obra tailandesa) a un sistema político atomizado, inestable y falto de consenso como pocos”. Culla afirma que ha intentado escribir una historia no apologética, “aplicando los mismos criterios de rigor profesional que en mis otros libros”. El autor sabe por supuesto que Israel se halla en un momento crucial de su historia, entre el complejo de fortaleza asediada y de país demonizado. “No he querido defender nada ni a nadie. No me he basado, siquiera, en la historia canónica de Israel”, sino que ha utilizado los nuevos historiadores israelíes, “gente que ha sometido la historia oficial a una revisión feroz e implacable”, y cita los nombres de Beni Morris, Ilan Pappé, Ydydh Zertal o Avy Shlaim. Sólo de éste último hay un libro publicado en España, El muro de hierro.
El drama israelo-palestino lo sintetiza Culla citando al escritor israelí Amos Oz, recientemente galardonado junto al palestino Sari Nusseibeh con el premio Catalunya, cuando dijo que “un carcelero que se esposa a un preso durante 36 años ya no es un hombre libre. La ocupación también nos ha robado a nosotros la libertad”.
Avui, 05/10/2004: El conflicte israeliano-palestí no és una pugna entre el bé i el mal
L’historiador publica «Israel, el somni i la tragèdia» per plantejar-ne tota la complexitat
El Punt, 05/10/2004.
El llibre de Joan B. Culla —llibre d’història d’un historiador— es titula Israel, el somni i la tragèdia i l’ha publicat l’editorial La Campana en la col·lecció “Obertures”, que dirigeix Salvador Cardús. Tres «heterodoxos» o navegants a la contra del pensament dominant pel preu d’un: Culla, Cardús i La Campana. El volum té sis-centes pàgines amb les anotacions necessàries i una bibliografia molt extensa, i, segons el seu autor, va «contra el maniqueisme» imperant quan s’analitza el conflicte israelianopalestí i demostra que en aquest conflicte hi ha, entre el blanc i el negre, la més gran concentració de grisos imaginable.
El llibre va tan «a la contra» que Joan B. Culla confessa haver-lo escrit en el transcurs d’un «any sabàtic» obtingut pels seus vint-i-cinc anys seguits com a professor de la Universitat Autònoma de Barcelona. Un llibre sobre Israel i el poble jueu escrit en «sàbat» té unes segones intencions no buscades que de totes maneres li van molt bé, si es tracta de trobar raons també als pobles enfrontats amb Israel que lloen Déu els divendres.
Culla confessa haver concebut, pensat i escrit el llibre per al públic català i —quan l’hi tradueixin— per a l’espanyol. Els dos pobles d’Europa, segons l’historiador, que tenen un desconeixement més gran sobre el conflicte i els seus orígens. Que hi hagi desconeixement no vol dir que no hi hagi partits presos i ara l’opinió pública majoritària es decanta per la causa palestina quan —almenys a Catalunya— fa uns anys era exactament a l’inrevés i el país digne d’admiració era Israel.
Del llibre es desprèn que en el conflicte no hi ha blancs ni negres i que la complexitat és enorme. «El meu libre no és de tesi —diu l’autor— però si n’amagués alguna seria aquesta: la idea de la complexitat.» Tanta, que, segons Culla, es feia necessari un llibre pròpiament d’història que es remuntés a l’origen no ja de la guerra actual sinó dels pobles jueu i del palestí, amb una incidència especial —lògica tractant-se de Culla— en el primer.
«No ens trobem davant un western, va afirmar ahir l’historiador en el transcurs d’una presentació a la premsa que va ser una autèntica conferència i que fa preveure unes presentacions públiques plenes d’interès, de color i de polèmica.
Culla, fidel al seu estil, desfà tòpics: l’Estat d’Israel, que no va fer fins tard el paper de «sentinella» dels Estats Units d’Amèrica a l’Orient que ara se li atribueix, no hauria estat possible sense la Unió Soviètica de Stalin ni hauria sobreviscut als primers anys sense el suport armamentístic de França. El sionisme, per altra banda, és «fill d’Europa», afirmació que dóna títol a un dels capítols del llibre.
A la pregunta de si és possible que els pobles israelià i palestí puguin viure un dia en pau va contestar que tot i no ser un endeví, també pot ser possible que visquin en una llarguíssima tensió atesa la capacitat dels homes d’adaptar-se i arribar a fer vida normal en les situacions més dramàtiques. També va incidir en el fet que un conflicte que passa en un lloc tan reduït del món pugui tenir una transcendència tan gran que sobrepassa informativament tragèdies tan grans com les que passen o han passat al Congo i al Sudan i que fan per això mateix més necessàries les anàlisis.
La castellanització de l’opinió pública catalana
Salvador Cardús, direcció de la polèmica i «políticament incorrecta» col·lecció “Obertures” de La Campana va advertir durant la presentació del llibre de Culla que diria «unes coses lletges».
Després de constatar que fins fa 30 o 35 anys l’opinió majoritària a Catalunya era proisraeliana i que ara s’ha produït una «inversió total» fins fer del «terrorsita Arafat» una víctima i d’Israel el botxí, va concloure que aquesta opinió pública s’ha castellanitzat, ja que Espanya sempre ha estat a favor del poble àrab, al contrari dels catalans, que antigament havien vist concomitàncies entre Israel i Catalunya.
De totes maneres, Cardús —en concordància amb el llibre que presentava— també va reconèixer que aquell Israel dels kibbutz havia estat excessivament idealitzada. Abans de Salvador Cardús i de Joan B. Culla, Isabel Martí, directora de La Campana, va afirmar que l’editorial tenia la voluntat de «ser social» i, els llibres que publica, «la intenció d’ajudar la societat a pensar, a madurar i a ser autònoma».
* * *
Josep M. Soria: El trágico sueño de Israel.
Culla narra la historia desde el sionismo hasta el conflicto de Palestina
La Vanguardia, 05/10/2004.
Joan B. Culla, profesor e historiador, acaba de publicar Israel, el somni i la tragèdia. Del sionisme al conflicte de Palestina(Edicions La Campana), una síntesis de más de 600 páginas sobre una historia “muy compleja” que ha sido “una pasión adolescente, cuando empecé a interesarme por Israel y a leer libros y recoger artículos”. Una pasión que siguió ejerciendo hasta que su universidad, la UAB, le encargó un curso de doctorado sobre la historia del sionismo y de Israel. “Sistematicé y ordené mis conocimientos y, aprovechando un año sabático, escribí este libro”. Una rara avis en la edición española y catalana, que no es un libro de encargo.
Las razones por las que hay tan poca bibliografía escrita en España sobre Oriente Próximo, cuando en otras lenguas “es inabarcable”, radica según Culla en que “no hay en España una experiencia colonial en la región, ni ha habido tradición orientalista ni comunidades judías significativas y no ha habido tampoco trauma por el Holocausto”.
Joan B. Culla cree que en España hay mucha ignorancia sobre el conflicto israelo-palestino, que se funda sobre prejuicios y clichés, a pesar del interés que desvela la cuestión. “Se zanjan opiniones con el mito de David contra Goliat o de un Israel monolítico” cuando la realidad es complejísima; en ella conviven “ciudadanos árabes con sionistas religiosos y religiosos antisionistas, laboristas halcones y palomas, pacifistas radicales y laicistas también radicales, la derecha más dura, los rusos,los etíopes”. Cada uno de estos grupos tiene una concepción del estado israelí diferente y las consecuencias de todo ello van “desde la crisis de los kibbutz (con mano de obra tailandesa) a un sistema político atomizado, inestable y falto de consenso como pocos”. Culla afirma que ha intentado escribir una historia no apologética, “aplicando los mismos criterios de rigor profesional que en mis otros libros”. El autor sabe por supuesto que Israel se halla en un momento crucial de su historia, entre el complejo de fortaleza asediada y de país demonizado. “No he querido defender nada ni a nadie. No me he basado, siquiera, en la historia canónica de Israel”, sino que ha utilizado los nuevos historiadores israelíes, “gente que ha sometido la historia oficial a una revisión feroz e implacable”, y cita los nombres de Beni Morris, Ilan Pappé, Ydydh Zertal o Avy Shlaim. Sólo de éste último hay un libro publicado en España, El muro de hierro.
El drama israelo-palestino lo sintetiza Culla citando al escritor israelí Amos Oz, recientemente galardonado junto al palestino Sari Nusseibeh con el premio Catalunya, cuando dijo que “un carcelero que se esposa a un preso durante 36 años ya no es un hombre libre. La ocupación también nos ha robado a nosotros la libertad”.
Avui, 05/10/2004: El conflicte israeliano-palestí no és una pugna entre el bé i el mal
0 Comments:
Post a Comment
<< Home