Pàtria, fe i Bellvitge
Pujol rep un homenatge al cim del Tagamanent 60 anys després que es proposés allà mateix dedicar-se a la “reconstrucció nacional” de Catalunya
Toni Sust, El Periódico, 20/09/2004.
Han passat sis dècades i l’anècdota no és nova. Fa més de 20 anys, Jordi Pujol va explicar al pròleg d’un llibre que sent un nen havia pujat al cim del Tagamanent i havia observat els efectes de la destrucció causada per la guerra civil, que acabava de finalitzar. Contemplant les ruïnes, Pujol es va prometre dedicar-se a reconstruir Catalunya.
Seixanta anys després, ahir Pujol va pujar al Tagamanent envoltat d’entusiastes que el van acompanyar per homenatjar-lo, en una jornada que va prosseguir a Taradell, on més de 1.500 persones van assitir a un dinar en honor de l’expresident.
Al marge de les mesquites
L’homenatge va començar amb una missa a l’església de Santa Maria de Tagamanent, oficiada pel sacerdot Antoni Pladevall, que a més va parlar davant els congregats a la muntanya, més de 300, fent gala d’un estil contundent.
Va advertir que al marge que en el futur Catalunya es vegi poblada de mesquites, el país té uns orígens concrets: “Pàtria i fe, les arrels de Catalunya són aquestes”.
Pladevall va renyar les noves generacions: “Als joves els falta amor al país perquè no l’han trepitjat. Ens hem tornat còmodes. Catalunya es perd per la comoditat de molta gent” .
I no es va refrenar. Va animar a deixar-se de “bipartits, tripartits i 50 partits”, i els va distingir: “Els que som aquí sí que estimem Catalunya”.
Com a colofó, el capellà va proclamar: “Visca la nostra religió; sense el cristianisme no s’explica el nostre país”.
No era fàcil mantenir el llistó després d’una diatriba tan grossa. Pujol va recordar la seva visita, de nen, a la muntanya, i va reprendre el fil de Pladevall: “El patriotisme és la primera condició per sacrificar-se per un país”.
Però l’expresident va reconduir el discurs del sacerdot, que va titllar de “rotund”. I per parlar de la tasca patriòtica, se’n va anar a Bellvitge, a l’Hospitalet.
Un referent
“Fa 15 dies em van dir: ‘Ha mort Jesús Carrasco’”, va explicar Pujol. Carrasco, va relatar, va ser un dels habitants de les Vivendes del Governador, al barri de Verdum, i amb això també es va referir a altres zones de Barcelona on han crescut moltes persones d’origen immigrant, com Bellvitge: “En l’obra de reconstrucció de Catalunya també hi ha participat gent de Bellvitge”. El missatge va atenuar el de Pladevall.
A l’hora de dinar, més de 1.500 persones van fer cua per acompanyar l’expresident. La cua era per entrar al centre cultural Can Costa i Coll de Taradell, que no havia registrat mai un ple semblant. Pujol va ser obsequiat amb un pastís, que va ser entrat a la sala amb música de fons de casament i que va tallar amb espasa.
Va parlar Artur Mas, que va subratllar que l’homenatge també havia d’incloure Marta Ferrusola i va considerar que Pujol ha donat “crèdit” a la política. “El millor homenatge és seguir fent camí”, va assenyalar.
L’homenatjat va tenir agraïments per a tots, començant per la seva dona, i va acabar advertint que la “reconstrucció nacional” està per completar.
Toni Sust, El Periódico, 20/09/2004.
Han passat sis dècades i l’anècdota no és nova. Fa més de 20 anys, Jordi Pujol va explicar al pròleg d’un llibre que sent un nen havia pujat al cim del Tagamanent i havia observat els efectes de la destrucció causada per la guerra civil, que acabava de finalitzar. Contemplant les ruïnes, Pujol es va prometre dedicar-se a reconstruir Catalunya.
Seixanta anys després, ahir Pujol va pujar al Tagamanent envoltat d’entusiastes que el van acompanyar per homenatjar-lo, en una jornada que va prosseguir a Taradell, on més de 1.500 persones van assitir a un dinar en honor de l’expresident.
Al marge de les mesquites
L’homenatge va començar amb una missa a l’església de Santa Maria de Tagamanent, oficiada pel sacerdot Antoni Pladevall, que a més va parlar davant els congregats a la muntanya, més de 300, fent gala d’un estil contundent.
Va advertir que al marge que en el futur Catalunya es vegi poblada de mesquites, el país té uns orígens concrets: “Pàtria i fe, les arrels de Catalunya són aquestes”.
Pladevall va renyar les noves generacions: “Als joves els falta amor al país perquè no l’han trepitjat. Ens hem tornat còmodes. Catalunya es perd per la comoditat de molta gent” .
I no es va refrenar. Va animar a deixar-se de “bipartits, tripartits i 50 partits”, i els va distingir: “Els que som aquí sí que estimem Catalunya”.
Com a colofó, el capellà va proclamar: “Visca la nostra religió; sense el cristianisme no s’explica el nostre país”.
No era fàcil mantenir el llistó després d’una diatriba tan grossa. Pujol va recordar la seva visita, de nen, a la muntanya, i va reprendre el fil de Pladevall: “El patriotisme és la primera condició per sacrificar-se per un país”.
Però l’expresident va reconduir el discurs del sacerdot, que va titllar de “rotund”. I per parlar de la tasca patriòtica, se’n va anar a Bellvitge, a l’Hospitalet.
Un referent
“Fa 15 dies em van dir: ‘Ha mort Jesús Carrasco’”, va explicar Pujol. Carrasco, va relatar, va ser un dels habitants de les Vivendes del Governador, al barri de Verdum, i amb això també es va referir a altres zones de Barcelona on han crescut moltes persones d’origen immigrant, com Bellvitge: “En l’obra de reconstrucció de Catalunya també hi ha participat gent de Bellvitge”. El missatge va atenuar el de Pladevall.
A l’hora de dinar, més de 1.500 persones van fer cua per acompanyar l’expresident. La cua era per entrar al centre cultural Can Costa i Coll de Taradell, que no havia registrat mai un ple semblant. Pujol va ser obsequiat amb un pastís, que va ser entrat a la sala amb música de fons de casament i que va tallar amb espasa.
Va parlar Artur Mas, que va subratllar que l’homenatge també havia d’incloure Marta Ferrusola i va considerar que Pujol ha donat “crèdit” a la política. “El millor homenatge és seguir fent camí”, va assenyalar.
L’homenatjat va tenir agraïments per a tots, començant per la seva dona, i va acabar advertint que la “reconstrucció nacional” està per completar.
0 Comments:
Post a Comment
<< Home